Top Hat ![]() | |
---|---|
![]() ![]() | |
Fitxa | |
Direcció | Mark Sandrich ![]() |
Protagonistes | |
Producció | Pandro S. Berman ![]() |
Dissenyador de producció | Van Nest Polglase ![]() |
Guió | Allan Scott i Dwight Taylor ![]() |
Música | Irving Berlin ![]() |
Fotografia | David Abel ![]() |
Muntatge | William Hamilton ![]() |
Productora | RKO Pictures ![]() |
Distribuïdor | RKO Pictures i Netflix ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica ![]() |
Estrena | 1935 ![]() |
Durada | 101 min ![]() |
Idioma original | anglès ![]() |
Color | en blanc i negre ![]() |
Pressupost | 609.000 $ ![]() |
Descripció | |
Gènere | comèdia romàntica i cinema musical ![]() |
Lloc de la narració | Londres i Venècia ![]() |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Barret de copa (títol original en anglès Top Hat)[1] és una pel·lícula dirigida l'any 1935 per Mark Sandrich. La partitura és d'Irving Berlin i la parella protagonista és Ginger Rogers i Fred Astaire.
Segurament és la més popular de la fructífera i reeixida col·laboració entre Fred Astaire i Ginger Rogers durant els anys trenta. Una meravellosa comèdia musical que va comptar amb brillants diàlegs. Va obtenir 4 nominacions als Oscars: millor pel·lícula, direcció artística, direcció de ball i millor cançó.
L'alegre divorciada ja va ser un producte fet a la seva mida i després, van venir títols com Roberta, Seguim la flota i aquest Barret de copa, que va consolidar una col·laboració que va fer història. Darrere l'obra hi ha la partitura d'Irving Berlin, amb cançons com el cèlebre Cheek to Cheek.